Hem agafat un mapa mut de Catalunya, li hem pintat les comarques i li hem posat els noms. Ho hem fet amb el programa Paint Shop Pro. Després hem buscat un mapa de Catalunya físic i li hem posat el nom de les serralades i els rius. A que ha quedat molt bé?
divendres, 23 de març del 2012
dijous, 22 de març del 2012
La boda embrujada
Annabel Casquet 4tB
Había una vez un hombre, que siempre iba al mismo supermercado. ¿Sabéis por qué iba siempre? Porque estaba enamorado de una mujer que se llamaba Lucía. Hasta que un día le pidió que se casara con él, y ella le respondió muy alegre que sí. Ya había llegado el día de casarse, él le dijo al cura que sí. Pero ella le dijo que no, porque por culpa de unas brujas, tenía que hacer lo que les decían. Claro, estaba embrujada! Las brujas se divertían todo el día, hasta que un día por la noche de rayos y truenos, les cayeron unos relámpagos muy gordos a todas las brujas. Ella le dijo al hombre que lo intentaran otra vez. Y fueron felices para siempre.
El hombre terrible
Valentina Prodan Anissoara, 4t B
Había una vez un hombre, que tenia mucha hambre. Hasta que un día encontró una casa en esa selva. Como era alérgico a las frutas, comió un montón y se le puso la cara llena de granos. Estaba horrible y comía más frutas y más y más y aún más.
Fue a jugar a baloncesto y todos se rieron de él, fue a jugar a fútbol y se rieron de él, fue a jugar a tenis y se rieron de él. Así que se largó a su casa.
Había una vez un hombre, que tenia mucha hambre. Hasta que un día encontró una casa en esa selva. Como era alérgico a las frutas, comió un montón y se le puso la cara llena de granos. Estaba horrible y comía más frutas y más y más y aún más.
Fue a jugar a baloncesto y todos se rieron de él, fue a jugar a fútbol y se rieron de él, fue a jugar a tenis y se rieron de él. Así que se largó a su casa.
El canto del pajarito
Joel, 4t B
Canta, canta pajarito,
con tu cuerpo chiquitito,
bajo la luz del sol
eres un color.
Y también tu color...
eres como un león
pero un poco colorado
serías mejor.
El murciélago tristón
Daria 4tB
Había una vez un murciélago que estaba muy triste. ¿Queréis saber por qué? Pues porque no era muy colorado como los loros. Los demás pájaros se reían de él, decían:
-¡Qué murciélago tan feo!-decía uno de ellos.
-¡Es más que super-mega-extra-ultra-feo!
Un día llegaron a su cueva unos loros de África a los que perseguían siempre unos cazadores. Cuando uno de ellos vio al murciélago, dijo:
-¡Eh! ¡Mirad qué murciélago tan bonito!-dijo impresionada.
-Sí, sólo que le falta un poco de color -dijo el otro
Y dicho esto, se quitaron cada uno una pluma de sus alas y colas peludas. Se acercaron al murciélago y le pegaron con su pico las plumas. De esta forma el murciélago salió contento.
Había una vez un murciélago que estaba muy triste. ¿Queréis saber por qué? Pues porque no era muy colorado como los loros. Los demás pájaros se reían de él, decían:
-¡Qué murciélago tan feo!-decía uno de ellos.
-¡Es más que super-mega-extra-ultra-feo!
Un día llegaron a su cueva unos loros de África a los que perseguían siempre unos cazadores. Cuando uno de ellos vio al murciélago, dijo:
-¡Eh! ¡Mirad qué murciélago tan bonito!-dijo impresionada.
-Sí, sólo que le falta un poco de color -dijo el otro
Y dicho esto, se quitaron cada uno una pluma de sus alas y colas peludas. Se acercaron al murciélago y le pegaron con su pico las plumas. De esta forma el murciélago salió contento.
Las cebras son blanquinegras, menos esta.
Joel, 4tB
Hubo una vez hace mucho tiempo la cebra Blanquinegra. Estaba muy, muy y requete muy triste. No tenía ganas de correr, de jugar... porque las nubes se burlaban de ella diciéndole:
-Eh, cebra, eres como los canales de televisión antiguos que no van -dijo la nube
-Toma un chorro de agua, jajaja, choca hermano nube.
La cebra fue al almacén de aves. La echaron por fea, al de osos, y lo mismo, hasta que encontró el gran almacén de las cebras.
Allí lo escogieron y compró:
-Azul
-Verde
-Rojo
-Amarillo
Y cuando corría cogió su pincel y se puso:
-Una pierna roja
-La otra azul
-La cabeza amarilla.
-Y el cuerpo verde.
Y desde entonces las nubes se esfumaron y cuando llovió, las cebras eran blanquinegras menos esta que tuvo unos hijos igualitos.
Hasta el sol dijo:
-¡Qué cebra tan bonita!
¿Qué sueño guardarías en una cajita?
Carla, 4t B
...Hace mucho tiempo en un país llamado LilVerd, donde vivía sólo una Princesa Hada llamada Petra, elegante como quien quiera. También Petra vivía con sus habitantes alegres y felices con su trabajo. La verdad es que todos eran elegantes con su hermosos vestidos coloridos. En ese país era todo a color, en cambio, el país vecino era todo lo contrario, era de color negro, gris,... apenas se veía el cielo azul.
Cada diez años, Petra, la Princesa Hada de LilVerd y Espectral, la super temida de todos los mundos sin color, luchan por conseguir la victoria del trono real. Siempre gana Petra, ¡no sé cómo no se cansa de perder Espectral! Pero la verdad es que, ¿cómo no va a ganar Petra si colabora con todos los habitantes
del país?
...Hace mucho tiempo en un país llamado LilVerd, donde vivía sólo una Princesa Hada llamada Petra, elegante como quien quiera. También Petra vivía con sus habitantes alegres y felices con su trabajo. La verdad es que todos eran elegantes con su hermosos vestidos coloridos. En ese país era todo a color, en cambio, el país vecino era todo lo contrario, era de color negro, gris,... apenas se veía el cielo azul.
Cada diez años, Petra, la Princesa Hada de LilVerd y Espectral, la super temida de todos los mundos sin color, luchan por conseguir la victoria del trono real. Siempre gana Petra, ¡no sé cómo no se cansa de perder Espectral! Pero la verdad es que, ¿cómo no va a ganar Petra si colabora con todos los habitantes
del país?
La mariposa
Paolo Bisotti Gutierrez, 4t B
Había una vez una mariposa negra por todos lados llamada Bella. En su colonia, todas le decían:
fea! fea! Tu nombre no tiene nada que ver contigo! La pobre mariposa fue a su casa y comenzó a dormirse pensando... Un momento, si yo soy fea... Fue a ver a sus padres, los reyes de la colonia y les dijo... Papá, mama! Todas las de la colonia me llaman fea. Al día siguiente hicieron una reunión y a todas aquellas que le dijeron fea, las pintaron de negro y a ella de colorines.
Había una vez una mariposa negra por todos lados llamada Bella. En su colonia, todas le decían:
fea! fea! Tu nombre no tiene nada que ver contigo! La pobre mariposa fue a su casa y comenzó a dormirse pensando... Un momento, si yo soy fea... Fue a ver a sus padres, los reyes de la colonia y les dijo... Papá, mama! Todas las de la colonia me llaman fea. Al día siguiente hicieron una reunión y a todas aquellas que le dijeron fea, las pintaron de negro y a ella de colorines.
La sequera
Feia uns 6 mesos que no plovia, i per fi avui ha plogut. Hi havia molts incendis forestals en els boscos de muntanya... Ha sigut l'hivern més sec de molts i molts anys. Per això és molt bo per a les plantes i perquè no hi hagi més incendis. A més, plou a poc a poc.
dilluns, 5 de març del 2012
Carnaval cicle mitja 2012
Per un dia la nostre escola es va emplenar de corsaris, ballarines, pallassos, fades ... i bruixes.
Aquí teniu algunes de les imatges que demostren que els alumnes de 3r i 4t es van transformar.

Aquí teniu algunes de les imatges que demostren que els alumnes de 3r i 4t es van transformar.
Clica per veure totes les fotos.
dijous, 9 de febrer del 2012
Un dia amb nevada
Agustín, 4tA.
Dijous va nevar, i ho vaig descobrir quan em vaig aixecar, la meva mare em va dir que estava tot nevat. Creia que estava somiant. A l'escola van venir pocs nens i volíem sortir al pati a jugar amb la neu.
Al final no vam sortir, tots ens vam enfadar i un quasi va plorar. Després va sortir el sol i va desfer tota la neu, però a la nit va tornar a nevar.
Dijous va nevar, i ho vaig descobrir quan em vaig aixecar, la meva mare em va dir que estava tot nevat. Creia que estava somiant. A l'escola van venir pocs nens i volíem sortir al pati a jugar amb la neu.
Al final no vam sortir, tots ens vam enfadar i un quasi va plorar. Després va sortir el sol i va desfer tota la neu, però a la nit va tornar a nevar.
dilluns, 6 de febrer del 2012
CELEBREM EL NADAL 2011
A l'escola, per Nadal, decorem les nostres aules i passadissos,tots plegats mengem xocolata ben calenta que ens dóna l'AMPA, un patge reial s'apropa al nostre centre per recollir les nostres cartes, ens fem regals i també ens regalem somriures, i no hi falta la, ja tradicional, cantada de nadales.
Un any més els nens i nenes de 3r i 4t vam participar a aquesta cantada. Van haver-hi estones amb més o menys afinament, però sempre ho feiem amb il.lusió. Aquí en teniu un tast del que va ser:
Un any més els nens i nenes de 3r i 4t vam participar a aquesta cantada. Van haver-hi estones amb més o menys afinament, però sempre ho feiem amb il.lusió. Aquí en teniu un tast del que va ser:
divendres, 16 de desembre del 2011
Las rayas de las cebras
Annabel Casquet - 4tB: Hace muchos años, las cebras, eran blancas. ¿Os preguntaréis, y ahora, cómo es que tienen líneas negras? Ahora os lo explico.
Hace años, un día muy bonito, las cebras se escaparon del zoo. Las cebras, fueron a la ciudad y... Un pintor estaba pintando la pared, con rayas negras. Pero, lo que estaba pintando, no era la pared, sino...¡dos cebras! Y así, las cebras, son blancas y negras.
Isaac - 4t B
Un día, en la misteriosa zona donde viven las cebras, llovió muchísimo. Cayeron relámpagos y también nevó. Las cebras, eran de color gris, luego con los rayos de sol se pusieron rosas, con la nieve se pusieron blancas y con el agua le salieron las rayas de color negro.
Marc - 4t B
Había una vez una cebra que no tenía rayas, la gente no le hacía caso, porque no era como ellos. Nadie quería jugar con él, pero cuando empezó a hacerse mayor le empezaron a salir rayas de color negro. Desde entonces la gente le hacía caso y todos querían jugar con él.
Nerea Caballero - 4t B
Había una vez muchas cebras que yo compré y todas eran muy bonitas pero había una que era la más bonita de todas. Una vez por la mañana desperté, fui a ver a las cebras y todas tenían rayas excepto una y yo me pregunté: ¿Qué han hecho? ¿Ha sido con la lluvia o alguien me las ha pintado? ¿Qué habrá pasado? Ya sé... ¡con la naturaleza!
Paolo Bisotti - 4t B
Había una vez una pobre cebra. Estaba perdida en el bosque. Su manada le buscaba por todas partes y ella también. Un día ella encontró un caballo pero pensó: ¡No tiene rayas!!! Pasaron días y días pero no encontró nada ni nadie.
Un día se le hipnotizaron los ojos con el color de piel, fue corriendo hacia allí y... vio una cebra y pensó: ¿Es por eso que que tenemos rayas blancas y negras?
Younes - 4t B
Hace siglos existían las cebras con rayas.
Nacieron con rayas para tener color y esa piel tan bonita tan bonita le hace tener calor.
Antes las cebras eran de la prehistoria y ahora que hay museos de animales prehistóricos puedes ir a ver todos los animales que están extinguidos y por cierto, abren cada día. Adiós.
Hace años, un día muy bonito, las cebras se escaparon del zoo. Las cebras, fueron a la ciudad y... Un pintor estaba pintando la pared, con rayas negras. Pero, lo que estaba pintando, no era la pared, sino...¡dos cebras! Y así, las cebras, son blancas y negras.
Isaac - 4t B
Un día, en la misteriosa zona donde viven las cebras, llovió muchísimo. Cayeron relámpagos y también nevó. Las cebras, eran de color gris, luego con los rayos de sol se pusieron rosas, con la nieve se pusieron blancas y con el agua le salieron las rayas de color negro.
Marc - 4t B
Había una vez una cebra que no tenía rayas, la gente no le hacía caso, porque no era como ellos. Nadie quería jugar con él, pero cuando empezó a hacerse mayor le empezaron a salir rayas de color negro. Desde entonces la gente le hacía caso y todos querían jugar con él.
Había una vez muchas cebras que yo compré y todas eran muy bonitas pero había una que era la más bonita de todas. Una vez por la mañana desperté, fui a ver a las cebras y todas tenían rayas excepto una y yo me pregunté: ¿Qué han hecho? ¿Ha sido con la lluvia o alguien me las ha pintado? ¿Qué habrá pasado? Ya sé... ¡con la naturaleza!
Paolo Bisotti - 4t B
Había una vez una pobre cebra. Estaba perdida en el bosque. Su manada le buscaba por todas partes y ella también. Un día ella encontró un caballo pero pensó: ¡No tiene rayas!!! Pasaron días y días pero no encontró nada ni nadie.
Un día se le hipnotizaron los ojos con el color de piel, fue corriendo hacia allí y... vio una cebra y pensó: ¿Es por eso que que tenemos rayas blancas y negras?
Younes - 4t B
Hace siglos existían las cebras con rayas.
Nacieron con rayas para tener color y esa piel tan bonita tan bonita le hace tener calor.
Antes las cebras eran de la prehistoria y ahora que hay museos de animales prehistóricos puedes ir a ver todos los animales que están extinguidos y por cierto, abren cada día. Adiós.
dijous, 15 de desembre del 2011
El Museu de Terrassa
Jose Cotano Cansado, 4tA
El dia 25 de novembre vam anar d'excursió a Terrassa al Museu de Ciència. Abans el museu era una fàbrica i les dones havien de portar un mocador al cabell perquè si no s'enganxaven el cabell i podien arribar a morir. Tots els que treballaven allà havien de portar un davantal sinó s'embrutaven i llavors cada dia haurien de netejar la seva roba cada dia.
Si faltaves un dia t'acomiadaven. I també si estaves malalt ja et podies morir perquè pagaven poques pessetes. Als homes els pagaven més que a les dones però no es diferenciava molt. Les dones treballaven en la part baixa de la fàbrica en la part on teixien. La monitora ens va ensenyar el carbó dolent i el bo. Em va dir que jo seria el que revisava tota la fàbrica i després ho deia al que pagava i li pagava una pesseta menys! Va ser el més divertit del món aquell dia!
Luisa, 4t A
El dia 25 de Novembre vam anar al museu de ciències a Terrassa, i vam haver de portar: un davantal i ningú sabia per a què el faríem servir. Però a mi el que més em va agradar va ser que vam haver de pagar...10 euros, però abans els que treballaven a la fàbrica només els pagaven 1 pesseta. Vam veure les màquines de cosir, de rentar la llana... Ah! i les mines d'on treien el carbó i també la màquina de vapor. I els nens a partir de 6 anys havien de pujar a unes xemeneies molt altes, de 35 metres d'alçada i no baixaven fins que tota la xemeneia estava completament neta. Després vam tornar a l'escola.
Erik, 4t A
Arribem al matí, mirem uns invents i també uns cotxes i avions, esmorzem i tornem als invents i coses antigues. Va passar una estona de mirar coses antigues i invents i ja era la una. Mengem i tornem al treball i ens posem els davantals. Ens van fer unes fotografies com si fóssim treballadors i a cada un ens assignaven un treball. Jo era un mecànic, el Yue, el Teo i l'Agustin eren mecànics de la burra. El Javier era el que tirava el carbó al foc, l'Hicham era el carboner i l'Oscar era un xivato de l'amo.
Sara, 4t A
Divendres, 25 de novembre, els alumnes de 4t.A i 4t.B vam anar al Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa. Vam veure moltes coses, com per exemple com treballaven abans, què feien, com ho feien, etc. Ens ho vam passar molt bé perquè a més d'això vam veure quins invents feien servir en aquella època i eren molt vells. Era tan divertit veure el seu aspecte! També vam saber que com abans això era una fàbrica els que treballaven sempre que arribaven tard els acomiadaven del treball. Però els que aconseguien seguir en la fàbrica al mes els pagaven 24 pessetes. I encara així ells s'aguantaven. I els professors ens van dir que els nens a partir dels 4 anys ja treballaven en les fàbriques. I els més petits anaven a la xemeneia i la netejaven amb una cosa que els donaven. S'embrutaven molt però ells per poder menjar ho feien tot. Tothom era molt pobre perquè els pagaven molt poc, però el que més cobrava era el que li deia al propietari de la fàbrica si els treballadors arribaven tard, si parlaven... Ens ho vam passar molt bé perquè vam aprendre moltes coses del que feien en aquesta fàbrica.
Marta, 4t A
Les classes de 4tA i 4tB vam anar a un museu de Terrassa que abans era una fàbrica. Ens van ensenyar moltes màquines i molts cotxes antics. Ens van ensenyar tot el museu i ens van fer treballar de mentida, va ser molt divertit perquè teníem a la Carme que, com havia estat en el museu moltes vegades, ens podia guiar. Les noies havíem de posar-nos un mocador en el cap i els nois en el coll. Vam veure moltes classes de carbó, m'ho vaig passar molt bé. Vam mirar moltes coses i moltes coses molt divertides. Les noies, si no ens posàvem un mocador, les maquines ens agafaven el cabell i ens tallaven el coll. Només tenien unes sabates per als diumenges i els altres dies que treballaven.
Oscar, 4t A
Vam anar al museu de la ciència de Terrassa. Abans de que sigui un museu va ser una fàbrica, vam veure molts invents per exemple, com cosien, com eren els cotxes d'abans, les motos...
Jo vaig anar amb el Javier, vam jugar a un joc que es jugava així: la monitora o monitor et deia quin treball feies, en Javier va ser el que convertia el carbó en vapor i jo vaig ser el xivato que era el que pegava als treballadors i també era el que li deia a l'amo de la fàbrica qui treballava i qui no.
Ho sabia per uns treballadors que anaven mirant i quan veien que no treballaven ho deien al xivato el xivato ho deia a l'amo i l'amo els acomiadaria.
Samuel, 4t A
Vam anar a un museu que abans era una fàbrica. Hi vam anar el 25 de Novembre i hi vam a anar les 2 classes. Vam veure la primera avioneta, moltes motos antigues, Vaig anar amb l'Agustín i ens vam explicar acudits, videojocs, pel·lícules, sèries...
En el museu vam veure la màquina de vapor. La xemeneia era molt gran. Vam fer de mentida els treballs d'abans i vam portar un davantal. A les nenes els pagaven al mes 1 pesseta i als nens 2 pessetes per netejar el tub de la xemeneia.
El dia 25 de novembre vam anar d'excursió a Terrassa al Museu de Ciència. Abans el museu era una fàbrica i les dones havien de portar un mocador al cabell perquè si no s'enganxaven el cabell i podien arribar a morir. Tots els que treballaven allà havien de portar un davantal sinó s'embrutaven i llavors cada dia haurien de netejar la seva roba cada dia.
Si faltaves un dia t'acomiadaven. I també si estaves malalt ja et podies morir perquè pagaven poques pessetes. Als homes els pagaven més que a les dones però no es diferenciava molt. Les dones treballaven en la part baixa de la fàbrica en la part on teixien. La monitora ens va ensenyar el carbó dolent i el bo. Em va dir que jo seria el que revisava tota la fàbrica i després ho deia al que pagava i li pagava una pesseta menys! Va ser el més divertit del món aquell dia!
Luisa, 4t A
El dia 25 de Novembre vam anar al museu de ciències a Terrassa, i vam haver de portar: un davantal i ningú sabia per a què el faríem servir. Però a mi el que més em va agradar va ser que vam haver de pagar...10 euros, però abans els que treballaven a la fàbrica només els pagaven 1 pesseta. Vam veure les màquines de cosir, de rentar la llana... Ah! i les mines d'on treien el carbó i també la màquina de vapor. I els nens a partir de 6 anys havien de pujar a unes xemeneies molt altes, de 35 metres d'alçada i no baixaven fins que tota la xemeneia estava completament neta. Després vam tornar a l'escola.
Erik, 4t A
Arribem al matí, mirem uns invents i també uns cotxes i avions, esmorzem i tornem als invents i coses antigues. Va passar una estona de mirar coses antigues i invents i ja era la una. Mengem i tornem al treball i ens posem els davantals. Ens van fer unes fotografies com si fóssim treballadors i a cada un ens assignaven un treball. Jo era un mecànic, el Yue, el Teo i l'Agustin eren mecànics de la burra. El Javier era el que tirava el carbó al foc, l'Hicham era el carboner i l'Oscar era un xivato de l'amo.
Sara, 4t A
Divendres, 25 de novembre, els alumnes de 4t.A i 4t.B vam anar al Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa. Vam veure moltes coses, com per exemple com treballaven abans, què feien, com ho feien, etc. Ens ho vam passar molt bé perquè a més d'això vam veure quins invents feien servir en aquella època i eren molt vells. Era tan divertit veure el seu aspecte! També vam saber que com abans això era una fàbrica els que treballaven sempre que arribaven tard els acomiadaven del treball. Però els que aconseguien seguir en la fàbrica al mes els pagaven 24 pessetes. I encara així ells s'aguantaven. I els professors ens van dir que els nens a partir dels 4 anys ja treballaven en les fàbriques. I els més petits anaven a la xemeneia i la netejaven amb una cosa que els donaven. S'embrutaven molt però ells per poder menjar ho feien tot. Tothom era molt pobre perquè els pagaven molt poc, però el que més cobrava era el que li deia al propietari de la fàbrica si els treballadors arribaven tard, si parlaven... Ens ho vam passar molt bé perquè vam aprendre moltes coses del que feien en aquesta fàbrica.
Marta, 4t A
Les classes de 4tA i 4tB vam anar a un museu de Terrassa que abans era una fàbrica. Ens van ensenyar moltes màquines i molts cotxes antics. Ens van ensenyar tot el museu i ens van fer treballar de mentida, va ser molt divertit perquè teníem a la Carme que, com havia estat en el museu moltes vegades, ens podia guiar. Les noies havíem de posar-nos un mocador en el cap i els nois en el coll. Vam veure moltes classes de carbó, m'ho vaig passar molt bé. Vam mirar moltes coses i moltes coses molt divertides. Les noies, si no ens posàvem un mocador, les maquines ens agafaven el cabell i ens tallaven el coll. Només tenien unes sabates per als diumenges i els altres dies que treballaven.
Oscar, 4t A
Vam anar al museu de la ciència de Terrassa. Abans de que sigui un museu va ser una fàbrica, vam veure molts invents per exemple, com cosien, com eren els cotxes d'abans, les motos...
Jo vaig anar amb el Javier, vam jugar a un joc que es jugava així: la monitora o monitor et deia quin treball feies, en Javier va ser el que convertia el carbó en vapor i jo vaig ser el xivato que era el que pegava als treballadors i també era el que li deia a l'amo de la fàbrica qui treballava i qui no.
Ho sabia per uns treballadors que anaven mirant i quan veien que no treballaven ho deien al xivato el xivato ho deia a l'amo i l'amo els acomiadaria.
Samuel, 4t A
Vam anar a un museu que abans era una fàbrica. Hi vam anar el 25 de Novembre i hi vam a anar les 2 classes. Vam veure la primera avioneta, moltes motos antigues, Vaig anar amb l'Agustín i ens vam explicar acudits, videojocs, pel·lícules, sèries...
En el museu vam veure la màquina de vapor. La xemeneia era molt gran. Vam fer de mentida els treballs d'abans i vam portar un davantal. A les nenes els pagaven al mes 1 pesseta i als nens 2 pessetes per netejar el tub de la xemeneia.
Excursió a Terrassa - 4t
Karinme - 4t B
Hem anat a Terrassa (Barcelona) a veure un Museu de Ciència. Hem vist coses que es feien abans i ara ja no es fan. Hi havia nens que treballaven de molt petits tota la setmana i els donaven pocs diners com 10 pessetes. Després hem anat a un lloc molt fosc on hi havia una màquina que es deia la burra que movia totes les màquines. Les màquines feien teixits amb llana d'ovelles. I ens havíem disfressat de nens d'abans. La Pilar, la guia, ens deia què havíem de fer. Ella ens deia que portéssim carbó però era de mentida. Quan vam acabar de fer la vida dels nens, una noia ens va portar al despatx de l'amo de la fàbrica. Quan vam acabar vam anar a buscar les nostres motxilles i ens en vam anar.
Miriam - 4t B
Hem anat a Terrassa (Barcelona) a un Museu que era molt bonic. Primer vam esmorzar i vam jugar una mica i ens en vam anar. Ah! i també vam anar a un lloc que era molt fosc i vam veure una màquina de filar i moltes més i vam tocar llana d'ovelles. Hi havia homes que treballaven i hi havia una noia que ens explicava com eren les màquines. I ens vam disfressar de castanyers i de castanyeres.
Hem anat a Terrassa (Barcelona) a veure un Museu de Ciència. Hem vist coses que es feien abans i ara ja no es fan. Hi havia nens que treballaven de molt petits tota la setmana i els donaven pocs diners com 10 pessetes. Després hem anat a un lloc molt fosc on hi havia una màquina que es deia la burra que movia totes les màquines. Les màquines feien teixits amb llana d'ovelles. I ens havíem disfressat de nens d'abans. La Pilar, la guia, ens deia què havíem de fer. Ella ens deia que portéssim carbó però era de mentida. Quan vam acabar de fer la vida dels nens, una noia ens va portar al despatx de l'amo de la fàbrica. Quan vam acabar vam anar a buscar les nostres motxilles i ens en vam anar.
Miriam - 4t B
Hem anat a Terrassa (Barcelona) a un Museu que era molt bonic. Primer vam esmorzar i vam jugar una mica i ens en vam anar. Ah! i també vam anar a un lloc que era molt fosc i vam veure una màquina de filar i moltes més i vam tocar llana d'ovelles. Hi havia homes que treballaven i hi havia una noia que ens explicava com eren les màquines. I ens vam disfressar de castanyers i de castanyeres.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)





